BRUXISME EN NENS I ADULTS

Definició

El bruxisme és l’hàbit inconscient de serrar, ajuntar, colpejar i fer grinyolar les dents sobretot durant el son, que afecta directament a l’esmalt de les dents i al teixit que envolta l’arrel. Aquest moviment parafuncional de la mandíbula és un alliberador natural de l’estrès.

Les dolències derivades del bruxisme afectaran també a l'aparell musculoesquelètic cranio­mandibular, que comprèn os, articulacions i músculs, i pot comportar mals de cap, de coll, d'orella i dels músculs facials.

Causes

Moltes persones acudeixen a la clínica dental sense saber que pateixen aquest mal en un grau més o menys elevat. És el professional en moltes ocasions el qui alerta del problema al pacient.

Qualsevol persona pot patir aquest problema, associat principalment a l’estrès, alteracions del son, postura, problemes de mala posició dental i d’articulació. No podem obviar que també el component hereditari pot influir en la predisposició a patir aquesta disfunció. Es per això que existeixen famílies on gran part dels membres de la mateixa sofreixen aquest mal.

Segons dades de l'Hospital Dental Ruber de Madrid, que ha realitzat estudis sobre bruxisme, entre el 10% i el 20% de la població està afectada per aquesta patologia bucal. I és cert, que la inquietud i temor provocats per la crisi econòmica ha estimulat aquest percentatge tan elevat.

Altres factors determinants del bruxisme són personalitats marcades per la  impaciència, molt expressives a l’hora de d’expressar-se en la parla i els gestos, fàcilment irritables i sensibles al fracàs.

Els nens petits també poden patir bruxisme. Després de tot el dia en moviment, i en alguns casos per hiperactivitat, al arribar la nit, l’activitat no cessa i es transforma en fer xerricar les dents. Altres motius poden ser otitis, aparició de noves dents, caiguda de dents de llet, mala posició de les dents...

Prevenció

Per evitar aquest problema de continu fregament de dents i, en conseqüència, el seu evident desgast, els facultatius recomanen als adults, en aquests casos, l’ús d’una fèrula de descàrrega. Es tracta d’una pròtesi de resina col·locada normalment sobre les dents superiors creant una superfície plana on les dents inferiors contacten de manera equilibrada. L’odontòleg l’ajusta a cada pacient per tal de que l’articulació adquireixi una posició de relaxació. En la majoria dels casos, la fèrula s’utilitza principalment a la nit durant les hores de son. Realitzar alguna activitat física també afavorirà en l’alliberament de la tensió acumulada (relaxació, caminar, etc).

En el cas dels nens, la manera més habitual de tractar aquest hàbit és la pràctica d’algun esport, passejades, banys relaxants abans d’anar a dormir, lectures, etc. És important que el nen se’n vagi a dormir sense estar enfadat ni trist. Si és tracta d’un cas més agut, el facultatiu avaluarà la situació, i si és necessari es prescriurà també la fèrula de descàrrega.   Clica a la imatge per més informació BRUXISME INFANTIL