Xumet i nens

597c4d14a79b8614512858.jpg

El xumet és un dispositiu que redueix en gran mesura la incidència de la mort sobtada, a més de tranquil·litzar el nadó i reduir el dolor. Per tant, sabent els beneficis que té sobre els nens en l’edat adequada, mitjançant aquest article no volem contradir la utilitat d’aquest, sinó orientar als pares per a  un correcte ús.

Al llarg del temps, aquest ha estat culpabilitzat com a responsable de molts mals: que els nadons no vulguin mamar, que tinguin infeccions d’oïda, etc. Però l’única conseqüència negativa verificada sobre el xumet és que aquest és responsable de certes deformacions dentalsÉs imprescindible que per a que les peces dentals tornin al seu lloc, el xumet ha de desaparèixer abans dels 3 anys.

Quan el nen es posa la tetina a la boca i executa la succió no nutritiva pot provocar el que col·loquialment es coneix com “dents de conill” i pot que el nen desenvolupi una mossegada oberta o creuada . S’estima que, per a que aquestes malformacions s’apreciïn és necessari exercir un pressió més o menys constant durant 6 hores diàries aproximadament. El temps i la energia que el nen apliqui en la succió marcarà la diferència en aquest aspecte.

És per això que alguns nens que també utilitzen el xumet no tenen cap tipus de maloclusió dental ja que l’utilitzen en moments puntuals: al anar a dormir o simplement no succionen quan el tenen dintre de la boca.

La maloclusió és reversible als pocs mesos d’interrompre l’ús del dispositiu en edat prematura. Principalment no ocorren deformacions definitives ni malformacions en l’articulació que modificarien l’arcada dental definitiva.

Algunes de les recomanacions dels experts són les següents:

  • Intentar no donar el xumet als primers dies de vida, per afavorir l’aprenentatge de la lactància.
  • No utilitzar el xumet per posposar l’alimentació.
  • És menys negatiu l’ús del xumet que fer-se la pipa (xupar-se el dit).
  • Sí s’utilitza el xumet, és aconsellable tenir-ne més d’un per evitar possibles plors en cas de pèrdua.
  • En nens grans que utilitzin el xumet, no és aconsellable escridassar-los pel fet de que encara el facin servir, ja que això dificulta la retirada.
  • El xumet ha de ser plàstic, amb bordes arrodonits i amb una anella que faciliti l’extracció de la boca. La tetina no pot ser superior a 3,3 cm, i la base d’aquest ha de ser prou gran per evitar que el nen se’l pugui posar tot a la boca.
  • És recomanable canviar-lo freqüentment per evitar que es desgrani i el nen pugui ennuegar-se .
  • No s’ha de posar cap cordó al xumet que pugui provocar un risc d’asfíxia.

Aquí us deixem alguns consells per retirar el xumet:

  • Un cop es decideix retirar el xumet al nen, és necessari mantindre’s ferm. El nen ha de superar el síndrome d’abstinència, i això sol s’aconsegueix amb una retirada definitiva.
  • No s’ha de recórrer al càstig a l’hora d’interrompre l’ús.
  • S’aconsella tallar la tetina perquè no tinguin una sensació tan agradable a la succió.
  • Els nens grans poden ser convençuts pel pediatra explicant-los el per què d’aquesta necessitat.
  • Inventar alguna història amb un personatge de ficció que s’emporti el xumet a canvi d’algun premi.
  • Dir-li al nen que s’ha perdut el xumet pel carrer o que s’ha oblidat en algun lloc.

Els experts també desaconsellen al 100% l’hàbit de mullar la tetina amb sucs, llet, o begudes ensucrades per tal de que el nen s’adormi succionant. Això pot provocar les anomenades càries del biberó. L’ús excessiu de biberó o de xumet mullat pot provocar danys degut a l’alt contingut de carbohidrats d’aquests productes.

En resum, l’edat ideal per retirar el xumet és entre els 3-4 anys, tot i que cada cas té unes necessitats. El nen s’ha d’anar acostumant a utilitzar-lo només quan se’n vagi a dormir o en situacions d’estrès. No està clar que una tècnica que sigui millor que l’altra (retirada progressiva o brusca), el que sí que és necessari és que aquests dies els pares estiguin atents amb els seus fills per tranquil·litzar-los i així evitin reclamar-lo.

No està demostrat que l’ús del xumet fins als 3 anys provoqui amb alteracions dentals. Tot i així, l’ús en nens més grans sí que està relacionat amb l’aparició de mossegada oberta (al tancar la boca queda una separació entre les dents superiors i inferiors).

La valoració d’un odontopediatra a temps és un pas important per tal de preveure posteriors problemàtiques amb més difícil solució.

Llegeix la noticia PROS i CONTRES: http://www.abc.es/familia/padres-hijos/abci-chupete-si-o-no-201607180110_noticia.html